Dalt del cotxe

Tipus: Cançó popular catalana. Cançó de triar.

Com s’interpreta?:

Podem completar la cançó introduint l’instrument que n’és el protagonista: els cascavells. Per això, els nins han de mantenir els cascavells en silenci i només fer-los sonar quan la cançó ho marca.  Això és pot complementar més tard amb activitats concretes d’experimentació amb els cascavells (veure proposta didàctica).

També podem introduir un poc de mímica, per tal d’anar representant les diferents estrofes. Encara que hi ha diferents possibilitats, la meva proposta seria la següent seqüència de moviments:

Imitar la conducció d’un cotxe – fer moure les mans per repicar els cascavells – marcar un 3 amb la mà – marcar un 4 amb la mà – tancar la mà en forma de puny i mostrar-la (com si guardessim l’ametlla) – assenyalar als companys – fer pam i pipa amb la mà al nas – assenyalar als companys – fer pam i pipa.

Si la volem emprar com una cançó de triar assenyalarem un a un cada nin seguint la pulsació, i el darrer que hem assenyalat serà el qui ho duu.

Text: 

Dalt del cotxe hi ha una nina, 

que repica els cascavells,

trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, 

pinyol madur, vés-te’n tu.

Si tu te’n vas, nero, nero, nero, 

si tu te’n vas, nero, nero, nas.

Escoltem la cançó:

  • Base instrumental:

Partitura:

Partitura "Dalt del cotxe"

Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 4×4.
  • Notes: do, fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres, negra amb puntet, blanques i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Aquesta cançó ens ajuda a que els nins coneguin els cascavells. Quina forma tenen, si n’hi ha de diferents estructures, de quin material estan fets, com sonen si els agafem de diferents formes.

A més d’experimentar lliurement amb ells, suggerirem als infants que intentin fer-los sonar de dues maneres diferents. La primera, emprant les dues mans, de manera que una subjecta els cascavells i els fa sonar quan xoquen amb l’altre mà (que fa de suport per parar el cop). La segona, sacsejant els cascavells amb una sola mà, fent que els sons no tinguin una aturada concreta i seca.

Experimentarem el silenci. Escoltem el silenci quan no movem ni sacsegem els cascavells.

Vídeos:

  1. Alumnes de 2n d’Educació Primària: 
  2. Els més petits la representen : 

Font bibliogràfica:

– http://tatspace.wikispaces.com/file/view/3a2t.pdf/306352448/3a2t.pdf

Campaneta la ning-ning

Tipus de cançó: Cançó popular. Cançó onomatopeica. Joc d’amagar un objecte.

Com s’hi juga?:

Per cantar la cançó emprarem una campaneta, de manera que la farem sonar cada cop que ho marca el text.

A més podem fer un joc d’amagar la campaneta. Per començar el joc amagarem una petita campana dins d’una capsa i després farem les següents accions alhora que cantem:

Campaneta la ning-ning ——-> obrim la capsa i fem sonar la campaneta.

jo l’amago, jo l’amago ——-> amaguem la campana dins la capsa.

Campaneta la ning-ning ——-> obrim la capsa i fem sonar la campaneta.

jo l’amago, jo la tinc ——-> amaguem la campana dins la capsa.

Si la tinc, no la tindré ——-> fem sonar la campaneta, però l’amaguem deseguida.

campaneta, campaneta ——-> fem sonar la campaneta.

Si la tinc, no la tindré ——-> fem sonar la campaneta, però l’amaguem deseguida.

campaneta, amagaré ——-> amaguem la campana dins la capsa.

Un cop ho hem fet nosaltres, demanarem als nins qui vol fer el so i el silenci de la campaneta mentre cantem la cançó.

Text: 

Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo l’amago. 

Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo la tinc.

Si la tinc, no la tindré; campaneta, campaneta.

Si la tinc, no la tindré; campaneta, amagaré. 

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitua "Campaneta la ning-ning"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Podem fer exercicis de localització del so amb els infants mitjançant la campaneta que hem emprat alhora de cantar la cançó. Tres exemples d’activitat serien:

– Els infants, col·locats en rotllana i asseguts a terra escolten el so de la campaneta que fem sonar mentre ens movem per l’espai. Un dels infants tindrà els ulls tapats amb un mocador, de manera que no haurà vist el recorregut que haurem realitzat. Un cop  acabat el recorregut, li demanarem a aquest infant que intenti fer el mateix recorregut que nosaltres hem fet amb la campana. Mentre els companys observaran si fa el recorregut correctament.

– Un infant que fa sonar una campaneta o un altre instrument sonor (triangle, pals…) mentre camina, és seguit per un company amb els ulls tapats. Aquest darrer ha de seguir al que duu l’instrument només amb l’ajuda del so.

– Per fer aquesta activitat emprarem una joguina que emeti sons (una nina, una capsa de música, un cotxe amb sirena…). Demanarem un voluntari de la classe perquè surti a fora de l’aula. Mentre espera a fora, els altres hem d’amagar la joguina en algun lloc de la classe. Un cop amagada, farem entrar al nin que esperava fora i li demanarem que busca la joguina ajudant-se l’oïde, escoltant d’on ve el so.

Per altra banda i relacionat amb l’àrea de plàstica i la creativitat, podem crear instruments que facin so (sonalls amb sorra, arròs, pasta…) i instruments que facin silenci (sonall amb plomes, una capsa plena de cotó fluix…). A continuació podem organitzar petits concerts on s’alternin sons i silencis.

També podem treballar el so i el silenci emprant una capsa de música, de manera que quan obrim la capsa direm: “ara, anem a escoltar el so”; i quan la tanquem direm: “ara anem a escoltar el silenci”.

Vídeos: 

  1. Infants de P3: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica