Comprau peix

Tipus de cançó: Popular mallorquina. Joc de rotllana.

Com s’hi juga?:

Tots els nins es col·loquen formant una rotllana, excepte un que serà el qui ho duu, i que anirà caminant al voltant de la rotllana amb un mocador (o un objecte) a la mà. El qui ho duu ha d’anar cantant la cançó i els altres li contesten el diàleg de la cançó. Una vegada cantada la cançó, es recita el text: – “Tots a dormir” i tots els nins de la rotllana amaguen el cap entre els braços, mentre el qui ho duu deixa el mocador darrera algun dels nins  i crida: – “Qui s’ha compixat en es llit?”. Llavors, qui té el mocador, s’ha d’aixecar i ha d’encalçar al qui ho duia abans que no s’assegui al seu lloc (que ha quedat buit quan s’ha aixecat). Ara ho durà el que sha trobat el mocador.

A mida que es va cantant la cançó, els nins poden realitzar mímica (fer veure que rentem o movent els braços quan diem “hi ha una mosca” o “hi ha un mosquit” o marcar la pulsació (piquem de mans al fragment dialogat).

Text:

Comprau peix – ja l’hem comprat.

Rentau-lo – ja l’hem rentat.

Fregiu-lo – ja l’hem fregit.

Menjau-lo – ja l’hem menjat.

Beveu aigua – hi ha una mosca.

Beveu vi – hi ha un mosquit.

Beveu vi bo – Ui!que és bo.

Renta que renta, que s’aigau és calenta, 

renta que renta, que s’aigua fa pudor!

Tots a dormir, fins demà dematí.

Qui s’ha compixat en es llit?

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Captura de pantalla 2013-09-25 a les 09.58.42

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Silencis de negra i corxera.
  • Inici tètic.

Vídeos:

  1. P5 representant el joc. En cas es fan servir els pals per anar marcant la pulsació: 
  2. Diàleg entre dos grups: 

Proposta didàctica:

El joc s’ha de fer ràpid i dinàmic per a que sigui divertit.

El fet de perseguir al qui ha col·locat el movador, desenvolupa la lateralitat i la coordinació motora.

Fonts bibliogràfiques:

– Barceló Mayrata, J.; Forteza Bonnín, Ll. (1993). Cançons i jocs populars de les Illes Balears. Centre d’Estudis de l’esplai. Palma, Balears.

Anuncis

Si creix molt l’herbeta

Tipus de cançó: Tradicional alemanya. Cançó-joc.

Com s’hi juga?:

Tots els nens de la classe, excepte dos (un farà de llebre i l’altre de caçador) són l’herba que creix. Primer estan ajupits i a poc a poc es van aixecant com si fós l’herba que creix, fins a quedar-se amb els braços estirats cap amunt. Entremig dels nens que fan d’herba s’hi ha amagat el que fa de llebre i el que fa de caçador ha d’entrar al joc quan la cançó ho diu, però no podrà empaitar la llebreta fins que faci el bot quan la lletra ho diu.

Text:

Si creix molt l’herbeta, s’hi amaga la llebreta,

i quan arriba el caçador, fuig lluny fent un gran bot!

Si corres de pressa, i no fas gaire fresa, 

el caçador se n’anirà, i res no et passarà!

Escoltem la cançó:

  • Base instrumental (melodia de la cançó sense lletra):

Partitura:

Partitura "Si creix molt l'herbeta"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres, corxeres i tim-ri (corxera amb puntet + semicorxera).
  • Silencis de negra.
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

La cançó ens presenta una petita història de la qual, en els més petits, podem treballar en reconèixer els personatges i la relació que s’estableix entre ells. En nens més grans podem treballar el diàleg i fer invencions de diàlegs entre els dos personatges.

En música, com succeeix a “Pere i el Llop”, els caçadors són representats per instruments de percussió. A la darrera estrofa podem treballar el ritme i la pulsació, de manera que alguns nins marquin amb el pandero o els pals el ritme de la cançó.

Vídeos:

  1. Nens de P4: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Cap, panxa, genolls i peus

Tipus de cançó: Joc dansat. Cançó popular.

Com s’hi juga?:

La cançó presenta diferents parts del cos: el cap, la panxa, els genolls i els peus. A mida que recitem cada part del cos, els nens l’assenyalaran o la tocaran amb les mans. A la primera volta, cantem tota la cançó sencera, però cada cop que tornem a comença la cançó hem d’amagar (deixem de cantar) una part del cos. Primer amaguem els “peus”, després “genolls i peus”, després “panxa, genolls i peus”, i finalment “cap, panxa, genolls i peus”. De manera que la darrera volta cantarem tota la cançó interiorment i en silenci fins arribar a la  darrera frase que sí que cantarem: “i piquem de mans. Hei!”.

A la darrera frase els nens poden realitzar l’acció que canten, és a dir, picar de mans. De manera que picaran de mans tres vegades coincidint amb la pulsació de la cançó:

piquem de mans

Per acabar l’estrofa, en cantar “Hei!”, els nens faran un salt amb els peus junts, aixecant/estirant els braços per sobre del cap.

Text:

Cap, panxa, genolls i peus,

genolls i peus, genolls i peus.

Cap, panxa, genolls i peus,

i piquem de mans. Hei!

Escoltem la cançó:

Partitura:

Captura de pantalla 2013-09-04 a les 12.37.58

Característiques:

  • Re Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa, la, si, re4.
  • Figures: negres, corxeres, semicorxeres (ti-tiri).
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

Amb la cançó “Cap, panxa, genolls i peus” podem treballar la conscienciació corporal en els més petits. Ja que el reconeixement de les diferents parts del cos es veu afavorit pel fet que els nens les han d’assenyalar o  tocar amb les mans cada cop que surt el nom de la part del cos a la cançó. Cantar i recitar alhora que es toca la part del cos facilita aquesta consciencia corporal, a més del desenvolupament de la coordinació i del seguiment d’intruccions.

La cançó és converteix en un joc “so-silenci” quan comencem a “fer silenci” de les part del cos. A cada volta sumem una part del cos que no cantarem. Encara que els nens mantindran l’acció de tocar les parts del cos encara que no les cantin en alt. A poc a poc, es treballa la interiorització del ritme i de la melodia, és a dir, l’audició interior.

Vídeos:

  1. Representació de la primera part, en aquest vídeo els nens només canten la primera volta (on es recita la cançó sencera i no s’omet cap part del cos): 
  2. Nens de P3 i P4 canten la cançó: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Roda moliner

Tipus de cançó: Joc dansat individual. Dansa tradicional catalana.

Com es balla i juga?:

Distribuïm els nens per tot l’espai amb els braços estirats de manera que no es toquin entre ells. Es tracta que els nens girin sobre si mateixos mentre cantem la cançó, canviant el sentit del gir cada cop que comença una nova frase musical (d’aquesta manera el mareig tarda més en aparèixer).

Els nins poden rotar sobre sí mateixos, però a més poden jugar experimentant amb les articulacions del cos, girant cap a un costat i cap a l’altre. Els girs també es poden aplicar a objectes (com girar un mocador amb la mà o observar el vol d’una faldilla alhora que els nens giren).

També poden jugar girant en parelles, de manera que els nins mentre giren poden experimentar la força centrífuga.

Text:

Roda, roda moliner, que ton pare és al celler,

que ha perdut la cabellera pel camí de Balaguer.

Escoltem la cançó:

Partitura:

Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la, si, do4.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Aquesta cançó pot ser un recurs per introduir els conceptes de rotació i gir que es produeixen en el món que ens envolten. La rotació i el gir es poden observar en moltes situacions de la vida quotidiana (l’aigua que se’n va per la pica, quan barregem el cacau amb la llet o refredem la sopa amb la cullera…). Una altra activitat és classificar els objectes en funció de si poden rotar o no. Podem jugar a fer girar una baldufa, una moneda o una roda.

Per altra banda, podem treballar l’equilibri del cos quan girem i el moviment de les articulacions (no totes les articulacions poden rotar de la mateixa manera). Als nens els agrada molt girar fins que senten la sensació de mareig i es deixen caure en terra, encara que si juguem així, haurem d’anar amb compte que els nens no es facin mal quan caiguin (podem fer-ho a la sala de psicomotricitat o al gimnàs, on no hi ha mobles i podem cobrir el terra amb matalassos). El joc permet que cada nen es conegui un poc més sobre la seva facilitat de marejar-se o no.

En cursos superiors, aquest moviment de gir sobre un mateix ens permet introduir el moviment de rotació dels planetes. Així la diferenciació entre translació i rotació es veu de forma més clara, ja que són conceptes que de vegades duen a confusió.

Vídeos:

  1. Exemple del ball en una classe d’infants: 
  2. Versió instrumental interpretada per guitarra:  
  3. Dansa representada per adults: 

Fonts bibliogràfiques:

– BADIA SOLÉ, M.; VIDAL MOMBRÚ, À. (2010). TAT, recull de moxaines, jocs i cançons per a infants. Arola Editors: Tarragona.

Si tu et vols divertir

Tipus de cançó: Cançó de dansa i joc.

Com es balla i juga?

El nins canten la cançó i, al final de cada estrofa i fent el ritme ti-ti ta, interpreten el que diu la lletra amb la part del cos corresponent.

Text: Text de Xesco Boix.

Si tu et vols divertir, pica de mans. (3 vegades)

I veuràs, mica en mica que et fas gran.

Si tu et vols divertir, fes petar els dits. (3 vegades)

I veuràs, mica en mica que et fas gran.

Si tu et vols divertir, fes un esternut, atxís …

Si tu et vols divertir, toca’t el nas …

Si tu et vols divertir, tira’t un pet …

Si tu et vols divertir, fes tres saltets …

Altres estrofes a afegir:

Si tu et vols divertir fes un badall, ahhh …

Si tu et vols divertir rasca’t la panxa, rac-rac-rac …

Si tu et vols divertir digues adéu, a-déu …

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "Si tu et vols divertir"

Característiques:

  • Fa Major, amb armadura Si bemoll.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, fa, sol, la, si.
  • Figures: negres, corxeres, tim-ri.
  • Inici anacrúsic.

Aspectes que es treballen:

  • Comunicació verbal.
  • Comunicació corporal amb la interpretació de la lletra.
  • Atenció.
  • Conscienciació de parts del cos.
  • Experimentació del renou que poden fer algunes parts del cos.

Escarabat, bum, bum

Tipus de cançó: Joc per picar a l’esquena. Popular catalana.

Com s’hi juga?

Un dels nins de la classe farà d’escarabat, i s’haurà de col·locar amb el cap entre les cames del mestre o d’un nin que farà de conductor i anirà picant l’esquena de l’escarabat seguint la pulsació. Els altres nins estan al voltant cantant la cançó. Al final de la cançó, el conductor tria a un dels nins que canten la cançó i que haurà de recitar la darrera estrofa alhora que pica a l’esquena de l’escarabat. El nin que fa d’escarabat ha d’endevinar per timbre de veu quin nin li ha picat a l’esquena. Si ho endevina, l’altre nin passa a fer d’escarabat, i si no ho endevina tornarà a fer d’escarabat.

Modificacions del joc:

– Es pot fer sense que el nin que fa el darrer toc reciti l’estrofa, i que el nin que fa d’escarabat ho hagi d’endevinar per la forma de picar o per la direcció dels passos. L’escarabat respondrà amb el nom de qui pensa que ha estat quan el conductor li faci la pregunta: (nom del nin), endevina qui t’ha picat!!

– En el cas de nins més grans, quan l’escarabat ha d’endevinar el company que l’ha picat es pot fer d’una altra manera. Enlloc de dir el nom, l’escarabat s’acostarà a la persona que creu que ha estat i l’agafarà a coll-i-be, duent-lo cap al conductor, que li demanarà:

– Què hi duus aquí?

– Un sac d’ossos!

Si l’escarabat ha endevinat qui l’ha picat, el conductor dirà: – Deixa’ls aquí que són nostres. I aquest nin ara farà de escarabat.

Si l’escarabat no ha endevinat qui l’ha picat, el conductor dirà: – Torna’ls allí que no són nostres. I tornarà a fer d’escarabat un altra vegada.

Text:

Escarabat bum, bum, posa-hi oli, posa-hi oli, 

escarabat bum, bum, posa-hi oli en el llum.

Si en el llum no n’hi ha, a l’escalfeta, a l’escalfeta, 

si en el llum no n’hi ha, a l’escalfeta n’hi haurà.

– Escarabat, escarabat, endevina qui t’ha picat?

Escoltem la cançó: 

Característiques:

  • Re Major, amb armadura Fa i Do sostinguts.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: fa, sol, la, re, mi.
  • Figures: negres i corxeres.
  • SInici anacrúsic.

Aspectes que es treballen:

  • Comunicació verbal i expressivitat de la veu cantada.
  • Conscienciació d’una part del cos (esquena).
  • Pulsació.
  • Identificació de veus conegudes pel timbre.
  • Orientació espacial a través de les veus dels altres.
  • Control i inhibició del qui pica.

 

La gallina ponicana

Tipus de cançó: Joc per amagar mans i peus.

Com s’hi juga?

Els nins s’han de col·locar formant una rotllana amb les cames estirades cap al mig de la rotllana, de manera que els peus quedin al mig del cercle. Hi ha un nin (o el mestre) que ho duu i que es situa enmig dels peus. Quan la cançó comença, qui ho duu ha de seguir la pulsació i ha d’anar tocant en ordre els peus de tots els nins, de manera que cada síl·laba coincideixi amb el toc a un peu. El  peu que ha estat tocat coincidint amb la darrera paraula de la cançó s¡ha d’amagar.  Guanya aquell nin que queda amb un peu estirat.

Text: 

La gallina ponicana, pon un ou cada setmana, 

pon-hi un, pon-hi dos, pon-hi tres… pon-hi deu.

La gallina de la Seu, diu que amaguis aquest peu, 

que no és ni teu ni meu, que és de la mare de Déu.

Escoltem la cançó:

Característiques:

  • Sol Major, amb armadura Fa sostingut.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: sol, si, la, re4.
  • Figures: negres, corxeres, treset.
  • Silencis de negra i de corxera.
  • Inici anacrúsic.

Aspectes que es treballen:

  • Comunicació verbal, expressió de la veu cantada i recitada.
  • Comunicació corporal.
  • Atenció i paciència.
  • Conscienciació de parts del cos.
  • Postura corporal.