El gall i la gallina

Tipus de cançó: Tradicional catalana

Com s’interpreta:

La cançó té un narrador i un diàleg entre un gall i una gallina, per tant pot ser cantada en conjunt, o dividint la classe en tres grups, de manera que cada un dels grups interpreti uns personatges. Pot ser acompanyada per mímica durant el fragment corresponent al què diu la gallina (“Dolent, més que dolent”), assenyalant amb el dit, a mode d’acusació, a aquells que fan de gall.

Lletra:

El gall i la gallina, estaven al balcó.

La gallina s’adormia, i el gall li fa un petó.

– Dolent, més que dolent!I què dirà la gent?

– Que diguin el què vulguin, que jo ja estic content!

Escoltem la cançó:

La partitura:

El gall i la gallina

Característiques:

  • Do Major, segons armadura; Sol Major pel fa sostingut i acabament en Sol.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa sostingut, sol, la, si.
  • Figures: negres, corxeres, semicorxeres.
  • Inici anacrúsic

Proposta didàctica:

A partir d’aquesta cançó es poden treballar els obstinats, elaborats a partir dels noms comuns de “gallina” i “gall”, així com de les onomatopeies que caracteritzen aquest animals. Un cop cada nin té pensat el seu obstinat, es poden posar tots en conjunt, per veure com sona. En el cas de grups grans, l’activitat es pot fer mentre els nins caminen, de manera que si escolten l’obstinat d’un company que els agrada més que el seu s’hi pot unir, agafant-lo per l’espatlla i fent com una cadena (de la mateixa manera, si es cansa d’aquest obstinat pot canviar i unir-se a l’obstinat d’un altre company, agafant-se a l’espatlla del nou company). D’aquesta forma els obstinats es va reduint fins que queden uns pocs i que en el seu conjunt sonen bé.

La cançó també ens ofereix una bona oportunitat per treballar els noms d’animals (mascles i femelles), de manera que a mesura que els nins pensen en nous animals, es poden substituir a la cançó. Per exemple: por-truja, ase-somera, cavall-euga, llop-lloba.

He trobat aquesta manualitat per fer, és molt senzilla, però pot servir per fer la representació teatral:Gallina en paper

Vídeos:

Fonts:

  • Manualitats: http://krokotak.com/
  • Teresa Malagarriga, Pere Godall, Jordina Oriols, Assumpta Valls (2005). Bernat, el gat. Ed. Teide: Barcelona.
Anuncis

Un ciclista de pega

Tipus de cançó: Cançó popular catalana.

Com s’interpreta?:

És una cançó substitutiva, de manera que cada acció que succeeix a la història es pot anar substituint per mímica. En un primer moment cantarem la cançó sencera, per després anar substituint les paraules a cada volta que fem de la cançó. Els gestos que substitueixen les diferents parts de la cançó són:

  • “un ciclista de pega”: imitem el moviment d’un ciclista que corre sobre la bicicleta.
  • “va fer una volta”: girem sobre nosaltres mateixos.
  • “dins del fang”: fem un gest amb les mans com si fos l’explosió d’un volcà.
  • “ram pata plam”: rodem les mans.
  • “un foradet”: fem una “o” amb la mà, amb els dits polze i índex.
  • “en el culet”: ens toquem el cul.
  • “i se’l tapava amb un paper”: aixequem una mà plana.

Lletra:

Una vegada un ciclista de pega

va fer una volta i va caure dins del fang

ram pata plam!

I se va fer, un foradet, en el culet

que se’l tapava amb un paper

i en el paper, hi deia així…

Una vegada un ciclista de pega…

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Partitura "Un ciclista de pega"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la si.
  • Figures: Negres, corxeres, semicorxeres, puntet, blanques.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Aquesta cançó es pot emprar com a eix d’una sessió de medi, en la que el tema principal sigui el benestar físic i la realització d’exercici físic. Es pot enllaçar amb una conversa en la qual els nins expliquin les seves aficions i esports que solen practicar per estar en forma.

A nivell musical, és una cançó que comporta una certa dificultat pel fet de tenir com a figura rítmica bàsica la corxera amb puntet i la semicorxera. Aquest ritme es pot treballar amb el pas del trot a cavall alhora que es fan els gestos amb mímica corresponent a cada acció anomenada a la cançó.

Vídeos:

  1. Versió reagee de la cançó. El vídeo comença amb la cançó de “Napoleó”, però a apartir del minut 4:00 ja podeu escoltar la d'”Un ciclista de pega”. És una versió prou divertida per mostrar als infants.

La masovera

Tipus de cançó: Cançó tradicional catalana. Cançó d’hàbits i rutines.

Com es canta?:

Es pot fer un acompanyament cantat durant el fragment de la tornada.

Com és una dansa també podem interpretar-la de la següent manera: Els nins es col·locaran en rotllana. Quan es canti la tornada (Olailà, la masovera…) els nins s’agafaran de la mà i es mouran cap a la dreta. Mentre que quan cantin les estrofes (el dilluns…, el dimarts…) estaran quiets en el seu lloc, amb les mans a la cintura i fent puntades amb els peus de forma alternada (primer el dret i després l’esquerra).

Text: 

Olailà, la masovera, la masovera! Olailà, la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dilluns. El dilluns compra llegums!

Olailà, la masovera…

El mercat és el dimarts. El dimarts en compra naps!.

El mercat és el dimecres. El dimecres compra nespres!

El mercat és el dijous. El dijous compra nous!

El mercat és el divendres. El divendres faves tendres!

El mercat és el dissabte. El dissabte tot s’ho gasta!

El mercat és el diumenge. El diumenge tot s’ho menja!

Escoltem la cançó:

Partitura:

La masovera

Característiques:

  • Sol Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, sol, la, si, do4, re4, mi4.
  • Figures: negres, corxeres, treset, blanques.
  • Inici anacrúsic.
  • Signes de repetició: dos puntets en la doble barra.

Vídeos:

  1. Alumnes d’EP de primer interpreten la dança: 
  2. Cançó instrumental: 

Comprau peix

Tipus de cançó: Popular mallorquina. Joc de rotllana.

Com s’hi juga?:

Tots els nins es col·loquen formant una rotllana, excepte un que serà el qui ho duu, i que anirà caminant al voltant de la rotllana amb un mocador (o un objecte) a la mà. El qui ho duu ha d’anar cantant la cançó i els altres li contesten el diàleg de la cançó. Una vegada cantada la cançó, es recita el text: – “Tots a dormir” i tots els nins de la rotllana amaguen el cap entre els braços, mentre el qui ho duu deixa el mocador darrera algun dels nins  i crida: – “Qui s’ha compixat en es llit?”. Llavors, qui té el mocador, s’ha d’aixecar i ha d’encalçar al qui ho duia abans que no s’assegui al seu lloc (que ha quedat buit quan s’ha aixecat). Ara ho durà el que sha trobat el mocador.

A mida que es va cantant la cançó, els nins poden realitzar mímica (fer veure que rentem o movent els braços quan diem “hi ha una mosca” o “hi ha un mosquit” o marcar la pulsació (piquem de mans al fragment dialogat).

Text:

Comprau peix – ja l’hem comprat.

Rentau-lo – ja l’hem rentat.

Fregiu-lo – ja l’hem fregit.

Menjau-lo – ja l’hem menjat.

Beveu aigua – hi ha una mosca.

Beveu vi – hi ha un mosquit.

Beveu vi bo – Ui!que és bo.

Renta que renta, que s’aigau és calenta, 

renta que renta, que s’aigua fa pudor!

Tots a dormir, fins demà dematí.

Qui s’ha compixat en es llit?

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Captura de pantalla 2013-09-25 a les 09.58.42

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Silencis de negra i corxera.
  • Inici tètic.

Vídeos:

  1. P5 representant el joc. En cas es fan servir els pals per anar marcant la pulsació: 
  2. Diàleg entre dos grups: 

Proposta didàctica:

El joc s’ha de fer ràpid i dinàmic per a que sigui divertit.

El fet de perseguir al qui ha col·locat el movador, desenvolupa la lateralitat i la coordinació motora.

Fonts bibliogràfiques:

– Barceló Mayrata, J.; Forteza Bonnín, Ll. (1993). Cançons i jocs populars de les Illes Balears. Centre d’Estudis de l’esplai. Palma, Balears.

Si creix molt l’herbeta

Tipus de cançó: Tradicional alemanya. Cançó-joc.

Com s’hi juga?:

Tots els nens de la classe, excepte dos (un farà de llebre i l’altre de caçador) són l’herba que creix. Primer estan ajupits i a poc a poc es van aixecant com si fós l’herba que creix, fins a quedar-se amb els braços estirats cap amunt. Entremig dels nens que fan d’herba s’hi ha amagat el que fa de llebre i el que fa de caçador ha d’entrar al joc quan la cançó ho diu, però no podrà empaitar la llebreta fins que faci el bot quan la lletra ho diu.

Text:

Si creix molt l’herbeta, s’hi amaga la llebreta,

i quan arriba el caçador, fuig lluny fent un gran bot!

Si corres de pressa, i no fas gaire fresa, 

el caçador se n’anirà, i res no et passarà!

Escoltem la cançó:

  • Base instrumental (melodia de la cançó sense lletra):

Partitura:

Partitura "Si creix molt l'herbeta"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres, corxeres i tim-ri (corxera amb puntet + semicorxera).
  • Silencis de negra.
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

La cançó ens presenta una petita història de la qual, en els més petits, podem treballar en reconèixer els personatges i la relació que s’estableix entre ells. En nens més grans podem treballar el diàleg i fer invencions de diàlegs entre els dos personatges.

En música, com succeeix a “Pere i el Llop”, els caçadors són representats per instruments de percussió. A la darrera estrofa podem treballar el ritme i la pulsació, de manera que alguns nins marquin amb el pandero o els pals el ritme de la cançó.

Vídeos:

  1. Nens de P4: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica