El gall i la gallina

Tipus de cançó: Tradicional catalana

Com s’interpreta:

La cançó té un narrador i un diàleg entre un gall i una gallina, per tant pot ser cantada en conjunt, o dividint la classe en tres grups, de manera que cada un dels grups interpreti uns personatges. Pot ser acompanyada per mímica durant el fragment corresponent al què diu la gallina (“Dolent, més que dolent”), assenyalant amb el dit, a mode d’acusació, a aquells que fan de gall.

Lletra:

El gall i la gallina, estaven al balcó.

La gallina s’adormia, i el gall li fa un petó.

– Dolent, més que dolent!I què dirà la gent?

– Que diguin el què vulguin, que jo ja estic content!

Escoltem la cançó:

La partitura:

El gall i la gallina

Característiques:

  • Do Major, segons armadura; Sol Major pel fa sostingut i acabament en Sol.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa sostingut, sol, la, si.
  • Figures: negres, corxeres, semicorxeres.
  • Inici anacrúsic

Proposta didàctica:

A partir d’aquesta cançó es poden treballar els obstinats, elaborats a partir dels noms comuns de “gallina” i “gall”, així com de les onomatopeies que caracteritzen aquest animals. Un cop cada nin té pensat el seu obstinat, es poden posar tots en conjunt, per veure com sona. En el cas de grups grans, l’activitat es pot fer mentre els nins caminen, de manera que si escolten l’obstinat d’un company que els agrada més que el seu s’hi pot unir, agafant-lo per l’espatlla i fent com una cadena (de la mateixa manera, si es cansa d’aquest obstinat pot canviar i unir-se a l’obstinat d’un altre company, agafant-se a l’espatlla del nou company). D’aquesta forma els obstinats es va reduint fins que queden uns pocs i que en el seu conjunt sonen bé.

La cançó també ens ofereix una bona oportunitat per treballar els noms d’animals (mascles i femelles), de manera que a mesura que els nins pensen en nous animals, es poden substituir a la cançó. Per exemple: por-truja, ase-somera, cavall-euga, llop-lloba.

He trobat aquesta manualitat per fer, és molt senzilla, però pot servir per fer la representació teatral:Gallina en paper

Vídeos:

Fonts:

  • Manualitats: http://krokotak.com/
  • Teresa Malagarriga, Pere Godall, Jordina Oriols, Assumpta Valls (2005). Bernat, el gat. Ed. Teide: Barcelona.

Ploreu, ploreu ninetes

Tipus de cançó: Cançó popular catalana.

Text: 

Ploreu, ploreu, ninetes,

que el ruc està malalt,

té mal a la poteta 

i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada, 

sinó pinyons pelats, 

no pot dormir a l’estable, sinó en coixins daurats. 

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "Ploreu, ploreu ninetes"

Característiques:

  • Sol Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa, sol, la, si.
  • Figures: negres, negres amb puntet i corxeres.
  • Alteracions: fa sostingut.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Podem introduir un acompanyament en forma d’obstinat, en el que s’aniria alternant una negra amb un silenci. Aquest obstinat és molt senzill, però a partir d’aquí es pot anar complicant a mesura que la competència musical dels nins va augmentant.

Per a aquesta cançó proposaria una activitat pels més petits. Ja que la cançó parla d’un animal, del que menja i on dorm, podem fer una conversa on els nins que tenen alguna mascota, expliquin les cures que han de tenir amb ella i com l’han de cuidar cada dia.

Als primers cicles de primària podem relacionar-la amb l’hàbitat dels animals, ja siguin hàbitats naturals (niu dels ocells) o artificials (estables, llitets a casa).

Amb els més grans es pot treballar la rima ABAB que trobem a cada estrofa.

Vídeos:

  1. Vídeo de la cançó en el que s’inclouen dibuixos dels infants: 
  2. Versió piano amb acompanyament inventat: 

Fonts bibliogràfiques:

– Costa López, M.; Plana Gavaldà M. (2007). Música i dansa, 1r d’EP. Editorial Cruïlla: Barcelona.

El poll i la puça

Tipus de cançó: Tradicional catalana. Cançó d’animals.

Text:

El poll i la puça es volen casar: – Com ens casarem si no tenim pa?

Respon la formiga des del formiguer: – Avant, avant les noces, de pa jo en duré.

– De pa ja en tenim, vi d’on en traurem?

Respon el mosquit del fons del celler: – Avant, avant les noces, de vi jo en duré.

– De vi ja en tenim, carn com ho farem?

Respon la guineu des del galliner: – Avant, avant les noces, de carn jo en duré.

– De carn ja en tenim, però qui tocarà?

Ja respon el grill, que és bon sonador: – Avant, avant les noces, que tocaré jo.

– Músic ja en tenim, però qui ballarà?

Respon el gripau, que és bon ballador: – Avant, avant les noces, que ballaré jo!

– Ballador tenim, però amb qui ballarà?

Respon la rateta de dins del graner: lligueu-me bé els gatets, que jo ballaré.

Partitura 1, Do Major:

El poll i la puça 1

Partitura 2, Fa Major:

El poll i la puça 2

Característiques:

  • Do Major / Sol Major.
  • Compàs 3×4.
  • Notes partitura 1: re, sol, la si, do4, re4.
  • Notes partitura 2: si2, do, re, mi, fa, sol, la, si, do4.
  • Figures: negres, corxeres i blanques.
  • inici anacrúsic.

Vídeos:

  1. Cançó instrumental: 
  2. Video-clip amb ninots de plastilina (elaborat amb StopMotion): 
  3. 4rt E.P: 
  4. Representació teatral de la cançó, 5 anys: 

Fonts bibliogràfiques: 

– Bonal, M.D; Giménez, M.T.; Martorell, M.; Solanic, M. (2002). L’esquitx 2, 47 cançons per a infants. Dinsic, publicacions musicals: Barcelona.

Si creix molt l’herbeta

Tipus de cançó: Tradicional alemanya. Cançó-joc.

Com s’hi juga?:

Tots els nens de la classe, excepte dos (un farà de llebre i l’altre de caçador) són l’herba que creix. Primer estan ajupits i a poc a poc es van aixecant com si fós l’herba que creix, fins a quedar-se amb els braços estirats cap amunt. Entremig dels nens que fan d’herba s’hi ha amagat el que fa de llebre i el que fa de caçador ha d’entrar al joc quan la cançó ho diu, però no podrà empaitar la llebreta fins que faci el bot quan la lletra ho diu.

Text:

Si creix molt l’herbeta, s’hi amaga la llebreta,

i quan arriba el caçador, fuig lluny fent un gran bot!

Si corres de pressa, i no fas gaire fresa, 

el caçador se n’anirà, i res no et passarà!

Escoltem la cançó:

  • Base instrumental (melodia de la cançó sense lletra):

Partitura:

Partitura "Si creix molt l'herbeta"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres, corxeres i tim-ri (corxera amb puntet + semicorxera).
  • Silencis de negra.
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

La cançó ens presenta una petita història de la qual, en els més petits, podem treballar en reconèixer els personatges i la relació que s’estableix entre ells. En nens més grans podem treballar el diàleg i fer invencions de diàlegs entre els dos personatges.

En música, com succeeix a “Pere i el Llop”, els caçadors són representats per instruments de percussió. A la darrera estrofa podem treballar el ritme i la pulsació, de manera que alguns nins marquin amb el pandero o els pals el ritme de la cançó.

Vídeos:

  1. Nens de P4: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Clip, clop

Tipus de cançó: Cançó onomatopeica.

Com es treballa?:

A les estrofes corresponents amb les onomatopeies els nins poden galopar primer cap a una direcció i després cap a la contrària. D’aquesta manera els nins representaran el trot del cavall, alhora que els ajudarà a diferenciar l’estructura ABA de la cançó.

Text: Cançó de Ireneu Segarra.

Clip, clop; clip, clop; clip, clop, cop!

Clip, clop; clip, clop; clip, clop, cop!

Tinc un cavall, és de cartró.

El meu cavall és el millor!

Clip, clop; clip, clop; clip, clop, cop!

Clip, clop; clip, clop; clip, clop, cop!

Escoltem la cançó:

Partitura:

Captura de pantalla 2013-08-08 a les 12.31.23

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Silencis de negra.
  • Inici tètic.

Aspectes que es treballen:

  • Comunicació verbal i corporal.
  • Reconeixement de la onomatopèia que representa el so del cavall.
  • Relació d’un moviment (trot del cavall) amb una estrofa determinada.
  • Reconeixement de l’estructura ABA.