Hola, digues com estàs?

Tipus: Cançó popular. Cançó de benvinguda.

Com es canta?:

Aquesta cançó s’interpreta en forma de diàleg entre un nin (o un grup) que és el que saluda i un altre nin (o grup) que contesta.

Text:

– Hola, hola, digues com estàs?

– Molt bé!

– I les teves amistats com van?

– Molt bé!

– Farem el possible per ser bons amics. Hola, hola, digues com estàs?

– Molt bé.

Si volem personalitzar la cançó i fer la salutació directament a un nin, podem introduir-hi el seu nom a l’estrofa corresponent de la salutació (les altres estrofes quedarien igual), i quedaria així:

– Hola Marta, digués com estàs? 

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "hola, digues com estàs?"

Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres amb puntet, negres i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Vídeos:

  1. Nins d’Educació Infantil canten: 

Fonts bibliogràfiques:

– Ralet, Ralet. P3. Barcanova.

La masovera

Tipus de cançó: Cançó tradicional catalana. Cançó d’hàbits i rutines.

Com es canta?:

Es pot fer un acompanyament cantat durant el fragment de la tornada.

Com és una dansa també podem interpretar-la de la següent manera: Els nins es col·locaran en rotllana. Quan es canti la tornada (Olailà, la masovera…) els nins s’agafaran de la mà i es mouran cap a la dreta. Mentre que quan cantin les estrofes (el dilluns…, el dimarts…) estaran quiets en el seu lloc, amb les mans a la cintura i fent puntades amb els peus de forma alternada (primer el dret i després l’esquerra).

Text: 

Olailà, la masovera, la masovera! Olailà, la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dilluns. El dilluns compra llegums!

Olailà, la masovera…

El mercat és el dimarts. El dimarts en compra naps!.

El mercat és el dimecres. El dimecres compra nespres!

El mercat és el dijous. El dijous compra nous!

El mercat és el divendres. El divendres faves tendres!

El mercat és el dissabte. El dissabte tot s’ho gasta!

El mercat és el diumenge. El diumenge tot s’ho menja!

Escoltem la cançó:

Partitura:

La masovera

Característiques:

  • Sol Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, sol, la, si, do4, re4, mi4.
  • Figures: negres, corxeres, treset, blanques.
  • Inici anacrúsic.
  • Signes de repetició: dos puntets en la doble barra.

Vídeos:

  1. Alumnes d’EP de primer interpreten la dança: 
  2. Cançó instrumental: 

El poll i la puça

Tipus de cançó: Tradicional catalana. Cançó d’animals.

Text:

El poll i la puça es volen casar: – Com ens casarem si no tenim pa?

Respon la formiga des del formiguer: – Avant, avant les noces, de pa jo en duré.

– De pa ja en tenim, vi d’on en traurem?

Respon el mosquit del fons del celler: – Avant, avant les noces, de vi jo en duré.

– De vi ja en tenim, carn com ho farem?

Respon la guineu des del galliner: – Avant, avant les noces, de carn jo en duré.

– De carn ja en tenim, però qui tocarà?

Ja respon el grill, que és bon sonador: – Avant, avant les noces, que tocaré jo.

– Músic ja en tenim, però qui ballarà?

Respon el gripau, que és bon ballador: – Avant, avant les noces, que ballaré jo!

– Ballador tenim, però amb qui ballarà?

Respon la rateta de dins del graner: lligueu-me bé els gatets, que jo ballaré.

Partitura 1, Do Major:

El poll i la puça 1

Partitura 2, Fa Major:

El poll i la puça 2

Característiques:

  • Do Major / Sol Major.
  • Compàs 3×4.
  • Notes partitura 1: re, sol, la si, do4, re4.
  • Notes partitura 2: si2, do, re, mi, fa, sol, la, si, do4.
  • Figures: negres, corxeres i blanques.
  • inici anacrúsic.

Vídeos:

  1. Cançó instrumental: 
  2. Video-clip amb ninots de plastilina (elaborat amb StopMotion): 
  3. 4rt E.P: 
  4. Representació teatral de la cançó, 5 anys: 

Fonts bibliogràfiques: 

– Bonal, M.D; Giménez, M.T.; Martorell, M.; Solanic, M. (2002). L’esquitx 2, 47 cançons per a infants. Dinsic, publicacions musicals: Barcelona.

Comprau peix

Tipus de cançó: Popular mallorquina. Joc de rotllana.

Com s’hi juga?:

Tots els nins es col·loquen formant una rotllana, excepte un que serà el qui ho duu, i que anirà caminant al voltant de la rotllana amb un mocador (o un objecte) a la mà. El qui ho duu ha d’anar cantant la cançó i els altres li contesten el diàleg de la cançó. Una vegada cantada la cançó, es recita el text: – “Tots a dormir” i tots els nins de la rotllana amaguen el cap entre els braços, mentre el qui ho duu deixa el mocador darrera algun dels nins  i crida: – “Qui s’ha compixat en es llit?”. Llavors, qui té el mocador, s’ha d’aixecar i ha d’encalçar al qui ho duia abans que no s’assegui al seu lloc (que ha quedat buit quan s’ha aixecat). Ara ho durà el que sha trobat el mocador.

A mida que es va cantant la cançó, els nins poden realitzar mímica (fer veure que rentem o movent els braços quan diem “hi ha una mosca” o “hi ha un mosquit” o marcar la pulsació (piquem de mans al fragment dialogat).

Text:

Comprau peix – ja l’hem comprat.

Rentau-lo – ja l’hem rentat.

Fregiu-lo – ja l’hem fregit.

Menjau-lo – ja l’hem menjat.

Beveu aigua – hi ha una mosca.

Beveu vi – hi ha un mosquit.

Beveu vi bo – Ui!que és bo.

Renta que renta, que s’aigau és calenta, 

renta que renta, que s’aigua fa pudor!

Tots a dormir, fins demà dematí.

Qui s’ha compixat en es llit?

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Captura de pantalla 2013-09-25 a les 09.58.42

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Silencis de negra i corxera.
  • Inici tètic.

Vídeos:

  1. P5 representant el joc. En cas es fan servir els pals per anar marcant la pulsació: 
  2. Diàleg entre dos grups: 

Proposta didàctica:

El joc s’ha de fer ràpid i dinàmic per a que sigui divertit.

El fet de perseguir al qui ha col·locat el movador, desenvolupa la lateralitat i la coordinació motora.

Fonts bibliogràfiques:

– Barceló Mayrata, J.; Forteza Bonnín, Ll. (1993). Cançons i jocs populars de les Illes Balears. Centre d’Estudis de l’esplai. Palma, Balears.

Les joguines

Tipus de cançó: Cançó d’objectes quotidians d’Ireneu Segarra.

Com s’interpreta?

Text:

Les joguines, molt cansades, estan tipes de voltar,

dins del sac totes plegades s’han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen que les deixi en un balcó.

“Ho faré”, diu el rei negre, “i com més a prop millor”.

“Si el rei ros no ens ho complica, si el rei blanc dóna permís, 

ara us pujo de seguida al balcó d’un cinquè pis”.

Quan el sol ja despuntava, vaig alçar-me del meu llit:

“Quina sort, quantes joguines m’han deixat aquesta nit!”.

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Partitura "Les joguines"

Característiques:

  • Sol Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa, la, si.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Vídeos:

  1. P4, canten i interpreten la cançó amb gestos:  

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Cançó de rentar-se

Tipus de cançó: Cançó de hàbits i rutines diàries de J.M. Espinàs i F. Burrull.

Com s’interpreta?:

Els nens hauran de cantar la cançó alhora que gestualitzen el text. El mestre pot servir de model a imitar per a la representació dels gestos.

Text: 

Ui! Rentar-se és divertit,

mirar l’aigua, l’aigua, l’aigua,

relliscar pel coll i el pit.

Però encara és molt millor, 

quan a l’aigua, l’aigua, l’aigua, 

hi afegeixes el sabó.

Es renten les foques, es renten els gats, 

es renten els tigres, lleons i elefants, que són ben educats.

Es renta el canari tot just surt de l’ou,

les plantes i els arbres, es renten quan plou.

Ui! Rentar-se és divertit,

mirar l’aigua, l’aigua, l’aigua,

relliscar pel coll i el pit.

Però encara és molt millor, 

quan a l’aigua, l’aigua, l’aigua, 

hi afegeixes el sabó.

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "Cançó de rentar-se"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 4×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la, sib, do4.
  • Figures: blanques, blanques amb puntet, negres i corxeres.
  • Silencis de negra.
  • Signes de repetició, Da Capo.
  • Alteracions: bemoll.
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

Els hàbits higiènics tenen especial importància a l’educació infantil. Aquesta cançó pot ajudar a mestre i a pares a que els seus alumnes i fills adquireixin les rutines de bany diàries. Una activitat molt fàcil i entretinguda que segur que agradarà als més petits és dibuixar aquelles rutines d’higiene que es duen a terme diàriament (dutxar-se, rentar-se les dents, rentar-se les mans).

Com als nens els agraden molt els animals, podem treballar amb els nins a través de fotografies, la manera com es renten alguns animals (el gat es llepa, els elefants es tiren aigua amb la trompa…).

En nens més grans, com a l’educació primària, es pot començar a introduir el concepte de neteja corporal i de la seva importància. Algunes preguntes que podríem fer són: quan ens hem de rentar les mans? per què és important rentar-se les mans? com ens hem de raspallar les dents i quantes vegades? és important dur roba neta? hem de cuidar la higiene dels nostres animals de companyia?…

Als cicles mitjà i superior d’educació primària, podem aprofitar la cançó per treballar el cicle de l’aigua i l’ús responsable de l’aigua a les cases.

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Si creix molt l’herbeta

Tipus de cançó: Tradicional alemanya. Cançó-joc.

Com s’hi juga?:

Tots els nens de la classe, excepte dos (un farà de llebre i l’altre de caçador) són l’herba que creix. Primer estan ajupits i a poc a poc es van aixecant com si fós l’herba que creix, fins a quedar-se amb els braços estirats cap amunt. Entremig dels nens que fan d’herba s’hi ha amagat el que fa de llebre i el que fa de caçador ha d’entrar al joc quan la cançó ho diu, però no podrà empaitar la llebreta fins que faci el bot quan la lletra ho diu.

Text:

Si creix molt l’herbeta, s’hi amaga la llebreta,

i quan arriba el caçador, fuig lluny fent un gran bot!

Si corres de pressa, i no fas gaire fresa, 

el caçador se n’anirà, i res no et passarà!

Escoltem la cançó:

  • Base instrumental (melodia de la cançó sense lletra):

Partitura:

Partitura "Si creix molt l'herbeta"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres, corxeres i tim-ri (corxera amb puntet + semicorxera).
  • Silencis de negra.
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

La cançó ens presenta una petita història de la qual, en els més petits, podem treballar en reconèixer els personatges i la relació que s’estableix entre ells. En nens més grans podem treballar el diàleg i fer invencions de diàlegs entre els dos personatges.

En música, com succeeix a “Pere i el Llop”, els caçadors són representats per instruments de percussió. A la darrera estrofa podem treballar el ritme i la pulsació, de manera que alguns nins marquin amb el pandero o els pals el ritme de la cançó.

Vídeos:

  1. Nens de P4: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Cap, panxa, genolls i peus

Tipus de cançó: Joc dansat. Cançó popular.

Com s’hi juga?:

La cançó presenta diferents parts del cos: el cap, la panxa, els genolls i els peus. A mida que recitem cada part del cos, els nens l’assenyalaran o la tocaran amb les mans. A la primera volta, cantem tota la cançó sencera, però cada cop que tornem a comença la cançó hem d’amagar (deixem de cantar) una part del cos. Primer amaguem els “peus”, després “genolls i peus”, després “panxa, genolls i peus”, i finalment “cap, panxa, genolls i peus”. De manera que la darrera volta cantarem tota la cançó interiorment i en silenci fins arribar a la  darrera frase que sí que cantarem: “i piquem de mans. Hei!”.

A la darrera frase els nens poden realitzar l’acció que canten, és a dir, picar de mans. De manera que picaran de mans tres vegades coincidint amb la pulsació de la cançó:

piquem de mans

Per acabar l’estrofa, en cantar “Hei!”, els nens faran un salt amb els peus junts, aixecant/estirant els braços per sobre del cap.

Text:

Cap, panxa, genolls i peus,

genolls i peus, genolls i peus.

Cap, panxa, genolls i peus,

i piquem de mans. Hei!

Escoltem la cançó:

Partitura:

Captura de pantalla 2013-09-04 a les 12.37.58

Característiques:

  • Re Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa, la, si, re4.
  • Figures: negres, corxeres, semicorxeres (ti-tiri).
  • Inici tètic.

Proposta didàctica:

Amb la cançó “Cap, panxa, genolls i peus” podem treballar la conscienciació corporal en els més petits. Ja que el reconeixement de les diferents parts del cos es veu afavorit pel fet que els nens les han d’assenyalar o  tocar amb les mans cada cop que surt el nom de la part del cos a la cançó. Cantar i recitar alhora que es toca la part del cos facilita aquesta consciencia corporal, a més del desenvolupament de la coordinació i del seguiment d’intruccions.

La cançó és converteix en un joc “so-silenci” quan comencem a “fer silenci” de les part del cos. A cada volta sumem una part del cos que no cantarem. Encara que els nens mantindran l’acció de tocar les parts del cos encara que no les cantin en alt. A poc a poc, es treballa la interiorització del ritme i de la melodia, és a dir, l’audició interior.

Vídeos:

  1. Representació de la primera part, en aquest vídeo els nens només canten la primera volta (on es recita la cançó sencera i no s’omet cap part del cos): 
  2. Nens de P3 i P4 canten la cançó: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica

Roda moliner

Tipus de cançó: Joc dansat individual. Dansa tradicional catalana.

Com es balla i juga?:

Distribuïm els nens per tot l’espai amb els braços estirats de manera que no es toquin entre ells. Es tracta que els nens girin sobre si mateixos mentre cantem la cançó, canviant el sentit del gir cada cop que comença una nova frase musical (d’aquesta manera el mareig tarda més en aparèixer).

Els nins poden rotar sobre sí mateixos, però a més poden jugar experimentant amb les articulacions del cos, girant cap a un costat i cap a l’altre. Els girs també es poden aplicar a objectes (com girar un mocador amb la mà o observar el vol d’una faldilla alhora que els nens giren).

També poden jugar girant en parelles, de manera que els nins mentre giren poden experimentar la força centrífuga.

Text:

Roda, roda moliner, que ton pare és al celler,

que ha perdut la cabellera pel camí de Balaguer.

Escoltem la cançó:

Partitura:

Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la, si, do4.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Aquesta cançó pot ser un recurs per introduir els conceptes de rotació i gir que es produeixen en el món que ens envolten. La rotació i el gir es poden observar en moltes situacions de la vida quotidiana (l’aigua que se’n va per la pica, quan barregem el cacau amb la llet o refredem la sopa amb la cullera…). Una altra activitat és classificar els objectes en funció de si poden rotar o no. Podem jugar a fer girar una baldufa, una moneda o una roda.

Per altra banda, podem treballar l’equilibri del cos quan girem i el moviment de les articulacions (no totes les articulacions poden rotar de la mateixa manera). Als nens els agrada molt girar fins que senten la sensació de mareig i es deixen caure en terra, encara que si juguem així, haurem d’anar amb compte que els nens no es facin mal quan caiguin (podem fer-ho a la sala de psicomotricitat o al gimnàs, on no hi ha mobles i podem cobrir el terra amb matalassos). El joc permet que cada nen es conegui un poc més sobre la seva facilitat de marejar-se o no.

En cursos superiors, aquest moviment de gir sobre un mateix ens permet introduir el moviment de rotació dels planetes. Així la diferenciació entre translació i rotació es veu de forma més clara, ja que són conceptes que de vegades duen a confusió.

Vídeos:

  1. Exemple del ball en una classe d’infants: 
  2. Versió instrumental interpretada per guitarra:  
  3. Dansa representada per adults: 

Fonts bibliogràfiques:

– BADIA SOLÉ, M.; VIDAL MOMBRÚ, À. (2010). TAT, recull de moxaines, jocs i cançons per a infants. Arola Editors: Tarragona.

El ball de la maniera

Tipus de cançó: Dansa popular catalana.

Com es balla?:

La dansa consta de dues parts:

– Part A: Els nins es col·loquen en rotllana, agafats de les mans, i caminen de costat (un peu davant de l’altre) cap a la dreta. En cantat “maniera”, s’aturen i es col·loquen les mans a la cintura i els peus junts i coincidint amb la lletra de la cançó fan un salt cap endavant i un salt cap endarrere. Es torna a fer la rotllana i quan es diu “maniera” tornen a posar-se les mans a la cintura i els peus junts, però aquesta vegada el primer salt és cap endarrere i el segon cap endavant.

– Part B: Amb les mans a la cintura, s’estira la cama i s’arronsa el peu com diu la lletra de la cançó.

Text: 

És el ball de la maniera pel davant i pel darrere, 

és el ball de la maniera pel darrere i pel davant.

Estira, estira, estira la cama, 

arronsa, arronsa, arronsa el peu.

Estira, estira, estira la cama, 

arronsa, arronsa, arronsa el peu.

Escoltem la cançó:

Partitura:

Captura de pantalla 2013-08-15 a les 16.57.46

Característiques:

  • Sol Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, mi, fa, sol, la, si.
  • Figures: negres, corxeres i ti-tiri.
  • Símbols de repetició i calderó.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica: 

  • La comunicació verbal.
  • El salt cap endavant i endarrere.
  • Coordinació amb la resta de membres del grup per a realitzar els moviments alhora i com diu el text.
  • Nocions de accions contràries: endavant i endarrere; estirar i arronsar.

Vídeos:

  1. Alumnes de P4: 
  2. Alumnes de cicle mitjà: