Hola benvinguts

Tipus de cançó: Cançó de salutació (Autora: Àngels Casas).

Com s’interpreta: 

La cançó no té molt de secret per ser interpretada, simplement cal picar de mans després de dir “picarem” i picar de peus després de dir “i ballarem”. En el cas que hi afegim altres accions com són saludar, picar l’ullet, fer una abraçada (veure la meva proposta d’ampliació a la lletra), simplement, un cop cantada l’estrofa representarem amb mímica l’acció recitada.

Lletra: 

Hola, benvinguts, avui tots farem música,

tots junts cantarem, picarem i ballarem.

Jo li afegiria (amb la mateixa melodia):

Ara et toca a tu, saluda al teu company (dona-li la mà, pica-li l’ullet, fes-li una abraçada…),

digues com estàs, i així començarem!

Escoltem la cançó: 

La partitura: 

Hola, benvinguts

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 4×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres, corxeres, blanques.
  • Inici tètic.

Proposta:

Aquesta cançó, com ja he dit, és per situar el nins a l’hora de música, per tal d’adquirir una rutina de fer el camí fins a l’aula cantant, o bé, per emprar-la durant el moment en què els nins s’asseuen als seus llocs. En el cas de cantar-la dins l’aula, podem fer un petit ritual abans de seure que consistiria en cantar la cançó mentre tots els nins caminen sense una direcció fixe, i en acabar la segona estrofa, la que personalment he proposat (veure lletra), cada nin s’ha de parar i fer l’acció que hem recitat (saludar, picar l’ullet…)  amb el o els companys que s’hagin aturat davant seu o al seu voltant. Un cop hem fet aquesta acció podem tornar a cantar una altra estrofa recitant una acció diferent (fer una abraçada…) i tornar a repetir el procés. Un cop hem fet diferents accions podem cantar la primera estrofa novament per tal que els nins es col·loquin al seu lloc.

Vídeos:

  1. Nins d’infantil cantant la cançó: 
Anuncis

Boomwhackers!

Els Boomwhackers són un material constrituït per un conjunt de tubs de percussió, elaborats en plàstic, de diferents llargàries i colors, on cada un representa una nota musical. El seu nom prové de dues paraules:

  • Boom “onomatopeia que representa el so que produeix el tub”
  • Whack “copejar”

Els Boomwhakers són instruments senzills que poden ser emprats per tots els alumnes, per tal de crear ritmes per acompanyar una melodia o per tocar la melodia, així com col·locar-los per a formar una espècie de xilofon.

Boomwhackers

En el cas que volgueu dur a terme un petit concert, a Internet trobareu múltiples partitures adaptades a aquests instruments. Les “partitures” més senzilles estan elaborades de manera molt esquemàtica i sense pentagrama, mostrant un ritme determinat i el color del Boomwhaker corresponent, en les partitures més avançades, les notes venen representades per figures de color, corresponent al color i nota del Boomwhacker, col·locades al pentagrama, per tal que els nins puguin seguir amb més facilitat la partitura. És una manera mot visual de llegir les partitures que faciliten el reconeixement de les notes i ajuden al nin a identificar el moment en que ha de copejar el seu Boomwhacker.

Partitures d’exemple: 

  • Llibre: Andreas von Hoff (2010). Voggy’s Boomwhackers-Schule

Voggy's Boomwhackers-Schule de Andreas von Hoff (juliol 2010)

  • Llibre: Boomwhackers Tubes Whack-a-Doodle-Doo! Songbook

 

Vídeo:

  • Toquem un rock!!:

El gall i la gallina

Tipus de cançó: Tradicional catalana

Com s’interpreta:

La cançó té un narrador i un diàleg entre un gall i una gallina, per tant pot ser cantada en conjunt, o dividint la classe en tres grups, de manera que cada un dels grups interpreti uns personatges. Pot ser acompanyada per mímica durant el fragment corresponent al què diu la gallina (“Dolent, més que dolent”), assenyalant amb el dit, a mode d’acusació, a aquells que fan de gall.

Lletra:

El gall i la gallina, estaven al balcó.

La gallina s’adormia, i el gall li fa un petó.

– Dolent, més que dolent!I què dirà la gent?

– Que diguin el què vulguin, que jo ja estic content!

Escoltem la cançó:

La partitura:

El gall i la gallina

Característiques:

  • Do Major, segons armadura; Sol Major pel fa sostingut i acabament en Sol.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa sostingut, sol, la, si.
  • Figures: negres, corxeres, semicorxeres.
  • Inici anacrúsic

Proposta didàctica:

A partir d’aquesta cançó es poden treballar els obstinats, elaborats a partir dels noms comuns de “gallina” i “gall”, així com de les onomatopeies que caracteritzen aquest animals. Un cop cada nin té pensat el seu obstinat, es poden posar tots en conjunt, per veure com sona. En el cas de grups grans, l’activitat es pot fer mentre els nins caminen, de manera que si escolten l’obstinat d’un company que els agrada més que el seu s’hi pot unir, agafant-lo per l’espatlla i fent com una cadena (de la mateixa manera, si es cansa d’aquest obstinat pot canviar i unir-se a l’obstinat d’un altre company, agafant-se a l’espatlla del nou company). D’aquesta forma els obstinats es va reduint fins que queden uns pocs i que en el seu conjunt sonen bé.

La cançó també ens ofereix una bona oportunitat per treballar els noms d’animals (mascles i femelles), de manera que a mesura que els nins pensen en nous animals, es poden substituir a la cançó. Per exemple: por-truja, ase-somera, cavall-euga, llop-lloba.

He trobat aquesta manualitat per fer, és molt senzilla, però pot servir per fer la representació teatral:Gallina en paper

Vídeos:

Fonts:

  • Manualitats: http://krokotak.com/
  • Teresa Malagarriga, Pere Godall, Jordina Oriols, Assumpta Valls (2005). Bernat, el gat. Ed. Teide: Barcelona.

Un ciclista de pega

Tipus de cançó: Cançó popular catalana.

Com s’interpreta?:

És una cançó substitutiva, de manera que cada acció que succeeix a la història es pot anar substituint per mímica. En un primer moment cantarem la cançó sencera, per després anar substituint les paraules a cada volta que fem de la cançó. Els gestos que substitueixen les diferents parts de la cançó són:

  • “un ciclista de pega”: imitem el moviment d’un ciclista que corre sobre la bicicleta.
  • “va fer una volta”: girem sobre nosaltres mateixos.
  • “dins del fang”: fem un gest amb les mans com si fos l’explosió d’un volcà.
  • “ram pata plam”: rodem les mans.
  • “un foradet”: fem una “o” amb la mà, amb els dits polze i índex.
  • “en el culet”: ens toquem el cul.
  • “i se’l tapava amb un paper”: aixequem una mà plana.

Lletra:

Una vegada un ciclista de pega

va fer una volta i va caure dins del fang

ram pata plam!

I se va fer, un foradet, en el culet

que se’l tapava amb un paper

i en el paper, hi deia així…

Una vegada un ciclista de pega…

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Partitura "Un ciclista de pega"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol, la si.
  • Figures: Negres, corxeres, semicorxeres, puntet, blanques.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Aquesta cançó es pot emprar com a eix d’una sessió de medi, en la que el tema principal sigui el benestar físic i la realització d’exercici físic. Es pot enllaçar amb una conversa en la qual els nins expliquin les seves aficions i esports que solen practicar per estar en forma.

A nivell musical, és una cançó que comporta una certa dificultat pel fet de tenir com a figura rítmica bàsica la corxera amb puntet i la semicorxera. Aquest ritme es pot treballar amb el pas del trot a cavall alhora que es fan els gestos amb mímica corresponent a cada acció anomenada a la cançó.

Vídeos:

  1. Versió reagee de la cançó. El vídeo comença amb la cançó de “Napoleó”, però a apartir del minut 4:00 ja podeu escoltar la d'”Un ciclista de pega”. És una versió prou divertida per mostrar als infants.

Ploreu, ploreu ninetes

Tipus de cançó: Cançó popular catalana.

Text: 

Ploreu, ploreu, ninetes,

que el ruc està malalt,

té mal a la poteta 

i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada, 

sinó pinyons pelats, 

no pot dormir a l’estable, sinó en coixins daurats. 

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "Ploreu, ploreu ninetes"

Característiques:

  • Sol Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: re, mi, fa, sol, la, si.
  • Figures: negres, negres amb puntet i corxeres.
  • Alteracions: fa sostingut.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Podem introduir un acompanyament en forma d’obstinat, en el que s’aniria alternant una negra amb un silenci. Aquest obstinat és molt senzill, però a partir d’aquí es pot anar complicant a mesura que la competència musical dels nins va augmentant.

Per a aquesta cançó proposaria una activitat pels més petits. Ja que la cançó parla d’un animal, del que menja i on dorm, podem fer una conversa on els nins que tenen alguna mascota, expliquin les cures que han de tenir amb ella i com l’han de cuidar cada dia.

Als primers cicles de primària podem relacionar-la amb l’hàbitat dels animals, ja siguin hàbitats naturals (niu dels ocells) o artificials (estables, llitets a casa).

Amb els més grans es pot treballar la rima ABAB que trobem a cada estrofa.

Vídeos:

  1. Vídeo de la cançó en el que s’inclouen dibuixos dels infants: 
  2. Versió piano amb acompanyament inventat: 

Fonts bibliogràfiques:

– Costa López, M.; Plana Gavaldà M. (2007). Música i dansa, 1r d’EP. Editorial Cruïlla: Barcelona.

En Patufet

Tipus de cançó: Cançó popular catalana. Fragment del conte infantil “En Patufet”

Text:

Patim, patam, patum, 

homes i dones del cap dret.

Patim, patam, patum, 

no trepitgeu en Patufet.

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "En Patufet"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, re, mi, fa, sol.
  • Figures: negres, corxeres, corxeres amb puntet i semicorxeres (tim-ri) i treset.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Podeu treballar el conte a través de la web Una mà de contes, que us ofereix el conte animat o si ho preferiu el text. O si preferiu la versió més clàssica (popular catalana) podeu clicar aquí.

Vídeos:

  1. El conte d'”En Patufet” convertit en un musical: 

Font bibliogràfica:

– Rosa Montserrat. El Petit Univers P3. Música. Editorial Barcanova: Barcelona.

El capità

Tipus de cançó: Cançó d’oficis.

Text:

Tararí, tararà, toca, toca la trompeta.

Tararí, tararà, ara surt el capità!

Duu una gorra amb una estrella, 

té una espasa de deu pams, 

també porta una escopeta, 

i cavalca el seu cavall.

Tararí, tararà, toca, toca la trompeta.

Tararí, tararà, ara surt el capità!

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitura "El capità"

Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: fa, sol, la, do4, re4.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Signes de repetició (Da Capo – fins a Fi) i calderó.
  • Inici anacrúsic.

Vídeos:

  1. Alumnes de 2n d’EP representen la cançó, transportada a Do Major, amb instruments Orff: 
  2. Els infants representen la cançó: 

Font bibliogràfica:

– http://tatspace.wikispaces.com/file/view/3a2t.pdf/306352448/3a2t.pdf

Dalt del cotxe

Tipus: Cançó popular catalana. Cançó de triar.

Com s’interpreta?:

Podem completar la cançó introduint l’instrument que n’és el protagonista: els cascavells. Per això, els nins han de mantenir els cascavells en silenci i només fer-los sonar quan la cançó ho marca.  Això és pot complementar més tard amb activitats concretes d’experimentació amb els cascavells (veure proposta didàctica).

També podem introduir un poc de mímica, per tal d’anar representant les diferents estrofes. Encara que hi ha diferents possibilitats, la meva proposta seria la següent seqüència de moviments:

Imitar la conducció d’un cotxe – fer moure les mans per repicar els cascavells – marcar un 3 amb la mà – marcar un 4 amb la mà – tancar la mà en forma de puny i mostrar-la (com si guardessim l’ametlla) – assenyalar als companys – fer pam i pipa amb la mà al nas – assenyalar als companys – fer pam i pipa.

Si la volem emprar com una cançó de triar assenyalarem un a un cada nin seguint la pulsació, i el darrer que hem assenyalat serà el qui ho duu.

Text: 

Dalt del cotxe hi ha una nina, 

que repica els cascavells,

trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, 

pinyol madur, vés-te’n tu.

Si tu te’n vas, nero, nero, nero, 

si tu te’n vas, nero, nero, nas.

Escoltem la cançó:

  • Base instrumental:

Partitura:

Partitura "Dalt del cotxe"

Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 4×4.
  • Notes: do, fa, sol, la, do4.
  • Figures: negres, negra amb puntet, blanques i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Aquesta cançó ens ajuda a que els nins coneguin els cascavells. Quina forma tenen, si n’hi ha de diferents estructures, de quin material estan fets, com sonen si els agafem de diferents formes.

A més d’experimentar lliurement amb ells, suggerirem als infants que intentin fer-los sonar de dues maneres diferents. La primera, emprant les dues mans, de manera que una subjecta els cascavells i els fa sonar quan xoquen amb l’altre mà (que fa de suport per parar el cop). La segona, sacsejant els cascavells amb una sola mà, fent que els sons no tinguin una aturada concreta i seca.

Experimentarem el silenci. Escoltem el silenci quan no movem ni sacsegem els cascavells.

Vídeos:

  1. Alumnes de 2n d’Educació Primària: 
  2. Els més petits la representen : 

Font bibliogràfica:

– http://tatspace.wikispaces.com/file/view/3a2t.pdf/306352448/3a2t.pdf

M’agrada la tardor

Tipus de cançó: Cançó popular. Cançó de cicles i estacions.

Com s’interpreta?:

La cançó es pot interpretar amb l’estrutura ABA, de manera que repetirem la primera estrofa.

Text: 

M’agrada la tardor, perquè els arbres es despullen.

M’agrada la tardor, virondeta, virondó.

Groc, groc, groc, groc, groc, groc, 

grogues i seques són les fulles, 

groc, groc, groc, groc, groc, groc, 

grogues, vermelles i marró.

Escoltem la cançó: 

Partitura:

Partitura "M'agrada la tardor"
Característiques:

  • Fa Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: do, mi, fa, sol, la, si.
  • Figures: negres, corxeres i corxeres amb puntet (tim-ri).
  • Signes de repetició, dos puntets darrere i davant de la doble barra.

Vídeos:

  1. Vídeo que mostra imatges sobre infants que experimenten amb la tardor: 
  2. Els petits ballen la cançó: 

Campaneta la ning-ning

Tipus de cançó: Cançó popular. Cançó onomatopeica. Joc d’amagar un objecte.

Com s’hi juga?:

Per cantar la cançó emprarem una campaneta, de manera que la farem sonar cada cop que ho marca el text.

A més podem fer un joc d’amagar la campaneta. Per començar el joc amagarem una petita campana dins d’una capsa i després farem les següents accions alhora que cantem:

Campaneta la ning-ning ——-> obrim la capsa i fem sonar la campaneta.

jo l’amago, jo l’amago ——-> amaguem la campana dins la capsa.

Campaneta la ning-ning ——-> obrim la capsa i fem sonar la campaneta.

jo l’amago, jo la tinc ——-> amaguem la campana dins la capsa.

Si la tinc, no la tindré ——-> fem sonar la campaneta, però l’amaguem deseguida.

campaneta, campaneta ——-> fem sonar la campaneta.

Si la tinc, no la tindré ——-> fem sonar la campaneta, però l’amaguem deseguida.

campaneta, amagaré ——-> amaguem la campana dins la capsa.

Un cop ho hem fet nosaltres, demanarem als nins qui vol fer el so i el silenci de la campaneta mentre cantem la cançó.

Text: 

Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo l’amago. 

Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo la tinc.

Si la tinc, no la tindré; campaneta, campaneta.

Si la tinc, no la tindré; campaneta, amagaré. 

Escoltem la cançó:

Partitura:

Partitua "Campaneta la ning-ning"

Característiques:

  • Do Major.
  • Compàs 2×4.
  • Notes: mi, fa, sol, la.
  • Figures: negres i corxeres.
  • Inici anacrúsic.

Proposta didàctica:

Podem fer exercicis de localització del so amb els infants mitjançant la campaneta que hem emprat alhora de cantar la cançó. Tres exemples d’activitat serien:

– Els infants, col·locats en rotllana i asseguts a terra escolten el so de la campaneta que fem sonar mentre ens movem per l’espai. Un dels infants tindrà els ulls tapats amb un mocador, de manera que no haurà vist el recorregut que haurem realitzat. Un cop  acabat el recorregut, li demanarem a aquest infant que intenti fer el mateix recorregut que nosaltres hem fet amb la campana. Mentre els companys observaran si fa el recorregut correctament.

– Un infant que fa sonar una campaneta o un altre instrument sonor (triangle, pals…) mentre camina, és seguit per un company amb els ulls tapats. Aquest darrer ha de seguir al que duu l’instrument només amb l’ajuda del so.

– Per fer aquesta activitat emprarem una joguina que emeti sons (una nina, una capsa de música, un cotxe amb sirena…). Demanarem un voluntari de la classe perquè surti a fora de l’aula. Mentre espera a fora, els altres hem d’amagar la joguina en algun lloc de la classe. Un cop amagada, farem entrar al nin que esperava fora i li demanarem que busca la joguina ajudant-se l’oïde, escoltant d’on ve el so.

Per altra banda i relacionat amb l’àrea de plàstica i la creativitat, podem crear instruments que facin so (sonalls amb sorra, arròs, pasta…) i instruments que facin silenci (sonall amb plomes, una capsa plena de cotó fluix…). A continuació podem organitzar petits concerts on s’alternin sons i silencis.

També podem treballar el so i el silenci emprant una capsa de música, de manera que quan obrim la capsa direm: “ara, anem a escoltar el so”; i quan la tanquem direm: “ara anem a escoltar el silenci”.

Vídeos: 

  1. Infants de P3: 

Fonts bibliogràfiques:

– http://tatspace.wikispaces.com/M%C3%BAsica